2. Introducció La religió, per als celtes, constituïa el millor mitjà d'organitzar-se socialment a causa que funcionava amb gran pes el sacerdoci dels druïdes. Alguns historiadors van pretendre demostrar el seu origen en antigues civilitzacions del nord d'Europa, i una vegada conquistades pels celtes acollirien a aquests “mags-sacerdots”; no obstant això, és més nombrosa l'opinió que eren bàsicament cèltiques.
3. Els druïdes Els druïdes gaudien d'una consideració que feia pensar als monarques, en determinades qüestions els celtes trobaven en ells l'última paraula. Un dels preceptes que més repetien els druïdes era “explica la veritat sempre”.
4. Tipus de druïdes *Druidas Buits: eren els únics que es relacionaven amb els déus, i funcionaven com a intermediaris entre aquests i els homes, tenien coneixement de la naturalesa i sabien extreure d'ella tots els coneixements possibles: coneixien l'astronomia, medicina, etc. Podem dir que eren els savis, actuaven com a sacerdots en els rituals; a més, possiblement eren els qui duien a terme també els sacrificis humans que practicaven; i eren també mestres, doncs ensenyaven alguns dels seus coneixements, mantenien la creença de la vida i la mort, la migració de les ànimes.
5. *Druidas sarónids: eren els posseïdors del coneixement científic que solien transmetre als joves deixebles. *Druidas causídics: eren els encarregats d'impartir justícia, actuaven com a intermediaris en els conflictes. *Dones druïdes: a pesar que en la mitologia cèltica apareguin, no hi ha constància, per fonts fidedignes, que ens corroborin aquesta existència. *Druidas Bards: eren els que coneixien les històries de déus i herois, similars als aedos Grecs. *Druidas Endevins.
6. El professorat del druïdes Una de les missions primordials dels *druidas era l'educació dels joves: les “ escoles” cèltiques van acabar per estar ben organitzades, transmetre les idees essencials per mitjà de les paraules més senzilles, basant-se en exemples molt clars.
7. La doctrina dels celtes Els druïdes van donar una doctrina basada en la immortalitat, una visió del món en funció de la Naturalesa, una mitologia, un cerimonial, i uns ritus funeraris. En aquest llarg camí es produïa una sèrie de *transmigraciones de l'ànima. El problema més delicat de la religió cèltica és situar els llocs de culte, doncs no es poden identificar amb seguretat, encara que es coneixen característiques dels llocs cèltics de culte, que podien ser santuaris a cel obert en forma de recintes quadrangulars, etc.
8. Pràctiques endevinatóries Era bastant comú realitzar pràctiques en les entranyes de les víctimes de sacrifici, possiblement per les seves últimes convulsions i sotracs. S'utilitzaven cavitats de diverses formes obertes en les penyes, amb una inscripció: “pila per a les víctimes, o per als sacrificis de Silio Eorino”.
9. Concepció celta de la mort Existia un credo al sol com a rei d'aquest altre món i d'est, i com a emblema de poder diví i constància. Existeix un predomini d'una organització sacerdotal, que administrava tot el sistema d'ensenyament i literatura religiosa, es va convertir en el poder sobirà social, polític i religiós.